Al temple, el jo és més jo i és menys jo.
O, al temple, soc més jo i soc menys jo.
Perquè el temple és un espai de doble naturalesa: és un espai espiritual i és un espai comunitari. S’hi manifesten dues dimensions, la transcendent i la relativa. El lloc permet l’experiència de la condició humana des de la dimensió més intensa i íntima – el jo és més jo – i permet l’experiència de la mateix condició humana de forma compartida, universal, relativitzant o compassiva – el jo és menys jo – en aquest espai que és de tots i que fa iguals als individus.