Teules d’argila

Des d’una plaça aguaito els marrons i els ocres de les teules d’argila. Primer teules romanes, després àrabs, avui, jo en diria teules prioratines. Perquè aquestes teules del sud envelleixen més bé que en cap altra geografia. Reben el sol eixut de l’estiu que, solana rere solana, quasi les cou cada vegada. La poca pluja que cau, no les deixa enverdir gaire. En arrugar-se i enbrunir-se cada cop són més paisatge, i, centenàries, amb el permís d’alguna gotera pudenta*, continuen fent la seva tasca.

* pudenta: pesada, en el sentit d’insistent, tossuda.

[29/04/2019]

Deixa un comentari