Pel camí de la séquia de la vila

De dies que anava tard, i de tan tard he trobat la tardor més silvestre. He pujat sense pressa, perquè ja no venia d’aquí, pel camí vell de la Foia, el de la Covassa, no pel vell vell del Calvari i la Creu, ni pel vell vell de la séquia de la vila; aquest últim, era el que faria de tornada. Tots els camins porten a la Foia i l’aigua de la Foia ha obert corredors i corriols allà on han trobat sortida els tants d’aubellons que han fet fonts, i fins a elles, ja fa temps, hi van fer arribar camins i s’hi van arrabassar les millors feixes, la majoria, avui emboscades. La pujada ha estat lenta, per tantes distraccions com hi havia a les vores del camí. Rosers silvestres, aglans a ran de terra i aglans enlairats dalt d’alzines esveltes. Al lluny, algun magraner penjat sobre un marge d’un hort i un arbocer cada poques passes. A cada arbocer, un abellot hi treballava. El primer arbocer l’he descobert pel color de les cireretes de pastor. Tots els altres, me’ls ha descobert el brunzir del borinot-amo abans d’arribar-los a veure. La tarda ajudava a la feina de l’àpid, hora daurada, d’un dia de sol càlid i de cel net, entrant des de ponent fins a la gola profunda del barranc Tancat, de Sant Roc, de Montsant, de tots i cap nom, barranc hermètic, barranc eremític, barranc hermenèutic. He passat La Covassa, assolellada i reposada sota la balma ondulada emmerletada amb un marge. La següent cota, després de dos marrades – ara a la dreta, ara a l’esquerra – era més freda. Tardor d’hivern, a l’obaga, amb corners, nogueroles i càdec; i un bosc d’aigua de lianes, arítjol i heura, en prendre el camí de la séquia. I la séquia que s’arriera1quan troba la primera pendent i baixa en ziga-zaga-ziga-zaga2 per sota de conglomerats que fan panxa i crida una fulla que passa “t’espero a la font!”3 i marxa embalada i jo resto, embadalida, en un camí que no té temps sinó la llum del sol i que no té geografia, perquè es troba enlairat sobre un barranc que no té nom perquè puja endebades cap a Montsant, mentre la seva aigua en baixa.

1Perejaume!

2Pep Guardiola!

3Enric Casasses!