Mig inclinat sobre la taula, ell allarga els braços cap a la safata d’enciam, que és al centre. Ara amb la dreta, ara amb l’esquerra, espolsa d’aigua algunes fulles que estira d’una en una per posar-les al plat. Mentre l’omple, encara les trenca una mica i encara que sembla que caiguin atzaroses, cauen amb l’ordre del cada dia. Torna a allargar els braços i agafa la ceba amb la mà esquerra i el ganivet amb la dreta. Amb els braços recolzats al cantó de la taula, la talla sobre el plat mateix on les mitges llunes hi cauen flonges. El setrill el té a prop: primer la sal, després l’oli, el vinagre – de casa, com la ceba i l’enciam – al final. Es redreça sobre la cadira i amb el colze dret sobre la taula menja la primera fulla amb les mans.
[Setembre 2020]