[d’estiu]
El silenci, la calma, la passa pausada, la tardor que vol instal·lar-se, l’hivern que de lluny amenaça. Tanquen les cases, s’abaixen les persianes, els carrers – més buits – emmudeixen les places. Les salutacions es fan més escasses – les poques – sòbries, àgils, exactes.
[d’hivern]
Amb un cop de cap en basta, que d’aquí poc les mans seran dins les butxaques o al de dia a les sarpes. I a la tarda, vora del foc quasi tocant la flama, mentre hom torra una llesca de pa arran de brasa.
[Setembre 2017]