A l’hivern hi havia tres coses que marcaven l’arribada. De primeres, en sortir del cotxe, la bafarada agre de l’olor del fum d’olivera malgrat que la respiració quedava tallada a l’acte pel fred sec i palpable. De segones, el soroll difuminat de la cortina quan el grinyol de la porta de la saleta ens engolia dins de casa. De terceres, l’anar de puntetes fins al tombant del foc i cridar: susto! I l’enèsim susto que ja no era un susto, era un bàlsam. Perquè ja sense quimera, llavors, les abraçades.
[Novembre, 10, 2019]