L’arribada. Primavera.

A la primavera hi havia tres coses que marcaven l’arribada. De primeres, l’argelaga i la rosella vora el marge. De segones, encara al cotxe, dues juguesques: endevinar si el pantà estaria sec o ple; endevinar com trobaríem, si encès o apagat, el foc a terra. De terceres, mentre es perdia el soroll de la cortina de la porta sempre oberta, l’anar de puntetes passadís enllà i espiar, tot flairant, les mones amagades al cuartet de la padrina. Llavors, arribant al tombant del foc, cridar: susto! I l’enèsim susto, que ja no era un susto, era la retrobada i eren les abraçades. I llavors sí, ens entaulàvem per menjar els panadons de Dijous Sant tenint al cap el bacallà amb cigrons de l’endemà. Amb l’arribada, l’absència ja no era una de les abstinències.