Agost era el seu mes i la tramuntana el seu vent. A l’agost, en va ser mare dues vegades. A l’agost, la tramuntana empenyia la barca, eixugava la bugada, airejava la casa, la vida, la mar salada. A l’agost, ella curava el cos i l’ànima, la seva i la dels altres, amb la profunditat del mar, la força del vent, el sol a la pell i a la cara. I amb l’aroma de peix, de julivert i d’alfàbrega.
Novembre, a Barcelona, també era el seu mes, el de l’aniversari. Del dia del seu naixement n’explicava que va ser en un dia fred, on el vent, la pluja, potser fins i tot la neu, feien tremolar les finestres de les cases. Potser per això, a l’hivern, casa els avis sempre va ser càlida, gràcies a uns radiadors de ferro colat i pesent que feien circular l’olor de llorer, que desat a l’armari de la cuina, era també el perfum de l’àvia – de la seva roba, de la seva pell -, de tota la casa.
Agost / Setembre, 2021