A l’estiu hi havia tres coses que marcaven l’arribada. De primeres, el silenci dens del carrer a l’hora de la migdiada i el pes de la calda en estirar la bossa de cap de setmana. De segones, a mesura que avançàvem pel passadís a les fosques, el brunzit sonorosíssim de la nevera i el cable d’electra menant-nos fins a la zona adormida, però habitada. De terceres, el grinyol dels balancins en impulsar unes abraçades efusives al crit de susto, abans que el poguéssim cridar nosaltres.
[06 gener 2021]