És una porta que porta a l’hort i transporta a temps remots. Per exemple al temps d’Enkidu, amic de Guilgameix, que va ser fet de fang per Aruru, segons l’epopeia. Va perdre l’estepa salvatge quan va compartir set nits amb Xamhat i va menjar pa i va beure cervesa.
Des de llavors fer hort és fresc i geniüt, és una gràcia esforçada. I l’aixada contra el crestall i l’herba continua fent els braços forts i bruns, colrats de sol. Joves o vells, són braços antics, perquè són fets de la mateixa argila que la dels primers agricultors.
Així com avança l’àngel de la història esberlant cada dia el present, la porta que porta a l’hort transporta a un lloc on, d’entre la runa, s’hi fa créixer un hort, jardí i verger.
[7 d’agost; 7 de setembre]