És Nadal al bosc perquè ens hem trobat fora de la llar, aquest cop, per caminar per la intempèrie. Ens ha fet d’establia una covassa on hem dinat al costat d’una barraca de pedra i argamassa. L’arruix, present d’ambre, com a ofrena per repartir i tancar l’àpat. Hem pujat, tots, per solanes i obagues. La vara a la mà de la mare i el fil invisible de la casa de David, del tiet i el pare, per dir-ne nissaga. El bosc d’hivern, més silent, el trenca la nostra fressa i la nostra joia que s’eixampla sota l’hora càlida de l’estrella del dia.
Nadal, 22 de desembre de 2020.